TÈCNIQUES DE LABORATORI 1r DE BATXILLERAT

 VÍDEO RESUM DEL CURS 

https://drive.google.com/file/d/1cuCyVcpBvrL6XM5fs9wY-xvYqZz8HE0A/view?usp=drive_link

TALLER D'ADDITIUS ALIMENTARIS A CÀRREC DE L'ESCOLA AGRÀRIA DEL PALLARS

 

El passat dia 13 d'abril, l'alumnat de primer de batxillerat que cursa les matèries de Tècniques de Laboratori, va assistir a un taller de tres hores sobre el tema "Experimentem amb els additius", guiat per dues professores de l'Escola Agrària del Pallars.

A banda de rebre informació sobre què és un additiu, quins tipus d'additius hi ha i com es codifiquen en les etiquetes alimentaris, l'alumnat va poder experimentar amb l'esferificació (directa i inversa) i la gelificació.

Aquí us deixem un tast del taller.

LLEVANTADA GENER 2020

A rel de la llevantada, que ha deixat nombroses destrosses a Catalunya, són molts els experts que han estat entrevistats pels periodistes dels diferents mitjans i que han donat explicacions al per què succeeixen fets com aquests, amb quina freqüència, i quina relació té tot plegat amb el canvi climàtic.
N'hem seleccionat una de RAC 1 al paleoclimatòleg Mariano Barrientos, que alerta que la Mediterrània serà una de les zones que patirà més en els propers anys.


Aquí teniu algunes de les afirmacions que fa durant l'entrevista:

"Per la nostra base de dades és freqüent i normal que hi hagi llevantades i tant de bo n’hi hagi més. Voldrà dir que el clima s’està comportant normal. Als segles X.XVII i XVIII hi havia unes llevantades impressionants."

"Segons els modelitzadors climàtics, d’aquí a 50 anys la situació pot ser molt delicada en determinats llocs del planeta. La Mediterrània patirà molt perquè és una cruïlla de masses d’aire i de corrents oceànics precària"

" Repetir els models que tenim fins ara de concentracions urbanes i altres concentracions d’infraestructures ens durà a situacions de xoc, d’impacte. És evitable? Sí. Ens hauríem de distribuir millor pel territori."

Per sentir tota l'entrevista, feu clic damunt la imatge. 

Aquest passat dimecres, 3 de març del 2019, a les 17.29 s'ha produït un sisme d'una magnitud 4.2 a l'Alt Urgell.

L'epicentre s'ha localitzat prop de St Quiri, a tocar de Noves de Segre. Coordenades:
Latitud: 42.34º N     Longitud: 1.32º E

Els que vau notar el sisme, podeu omplir l'enquesta de l'Institut Geogràfic i Geològic de Catlaunya, clicant damunt d'aquest enllaç.
A partir de les observacions, els geòlegs adjudicaran un valor dins de l'escala de Mercalli. Trobareu més informació a la pàgina web del Instituto Geográfico Nacional .
El valor de 4.2 de magnitud es refereix a una altra escala, la de Richter, que mesura l'energia alliberada. En aquest cas, es necessiten aparells com els sismògrafs, situats en estacions que configuren la xarxa sísmica de Catalunya.

 CRÒNICA D'ADRIÀ HERREROS (1r BAT A)

EL MICROBIOMA DE L’OCEÀ, UN GRAN DESCONEGUT PER LA CIÈNCIA

EL DR.GASOL ENS EXPLICA TOT TIPUS DE DETALLS SOBRE ELS MICROORGANISMES, LES SEVES FUNCIONS I IMPORTÀNCIA DINS L’ECOSISTEMA MARÍ

Encara avui, la gran part dels microorganismes de l’oceà són un gran misteri per la ciència, i es què quan es tracta d’organismes que només podem veure sota un microscopi, tot es complica.

El dia 7 de novembre, en commemoració de la setmana de la ciència vam tenir l’oportunitat d’assistir a una conferència a l’Institut Joan Brudieu anomenada: “Allò que Darwin no va poder veure: l’essencial i invisible microbioma de l’oceà” a càrrec del doctor en microbiologia Josep Mª Gasol. El Dr. Gasol ha sigut participant en dos expedicions al voltant del món en vaixells oceanogràfics a més a més de ser professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

Entrant ja en matèria, què és això del microbioma de l’oceà? Doncs bé, segons el Dr. Gasol, el microbioma oceànic és el conjunt de tots els microorganismes marins, dels seus elements genètics (genoma) i de las seva interacció amb el medi. Malgrat tot, hi ha tants microorganismes que és impossible conèixer totes les espècies. Per fer-nos-en una idea, podem assegurar que la massa de tots els microorganismes del mar junts és superior a la massa de tots els humans del món.

Com què hi ha tants microorganismes, els que coneixem, els classifiquem segons la seva funció, la seva edat, i la seva adaptació al medi. Això s’anomena classificació natural.

Ara bé, si tenim mètodes per classificar els microorganismes, és evident que n’hi ha d’haver més d’un tipus, per tant, també tenim una diversitat d’espècies d’aquests. La diversitat és el conjunt de tota la vida que existeix en un ecosistema determinat, en aquest cas, el mar. Això vol dir dues coses: la primera és que cada microorganisme té la seva funció i les seves característiques adaptades al medi on viu. La segona és que cada funció i cada característica dels diferents microorganismes és estrictament imprescindible per a la resta, sinó l’ecosistema no funciona.

Hem parlat de la classificació dels microorganismes, però per classificar-los, abans hem de trobar-los, i no és una feina fàcil. Per distingir els microorganismes els uns dels altres s’ha de seqüenciar el seu genoma, és a dir, s’ha de fer un estudi sobre els seus gens.

Fer un estudi genètic d’un microorganisme és complex, però és evident que si no coneixem la major part d’espècies d’aquests és impossible seqüenciar el genoma. Tot i així, sí que tenim la seqüenciació de gens de molts microorganismes que ens permeten comparar-los amb altres genomes que ja coneixem, com el dels humans.

Per finalitzar i com a curiositat, el Dr. Gasol ens dona una dada interessant i és que per cada gota d’aigua hi ha aproximadament un milió de microorganismes que nosaltres no veiem. Gràcies a això podem afirmar que la major part de la biodiversitat de la Terra és invisible, i tots sabem que les coses invisibles als ulls són extremadament complicades d’estudiar i sovint passen desapercebudes; tot i ser la base de la vida i de la ciència que coneixem avui dia.

DIMECRES 7 DE NOVEMBRE CELEBREM EL DIA DE LA CIÈNCIA AMB UNA CONFERÈNCIA A CÀRREC DE JOSEP M. GASOL, INVESTIGADOR DEL CSIC.

PRESENTACIÓ MODEL DEL PROJECTE DE RECERCA DE 3r D'ESO
Recordeu que en l'exposició oral hi ha de participar TOT el grup.
CLIQUEU sobre la imatge per descarregar l'arxiu.

15 de febrer. INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ: LES DISTÀNCIES CÒSMIQUES

Es tracta d'una exposició itinerant que consta de 7 plafons on s'explica com s'han aconseguit determinar les distàncies més llunyanes de l'Univers conegut.
L'ha organitzat el Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona.
(http://serviastro.am.ub.edu/twiki/bin/view/ServiAstro/DistanciesCosmiques)
La tindrem a l'institut (passadís de direcció) fins s finals de mes.
Aquí en teniu un petit tast.

ut.

L'AIRE QUE RESPIREM

conferència de Xavier Giménez

Crònica de Marc Domingo Carreño (1r BAT A)

Molta gent no s’ha preguntat mai això: Què respirem? I simplement amb aquesta pregunta, podem respondre diverses inquietuds que un mateix no ha pogut respondre. Avui, Xavier Giménez, un doctor de la Universitat de Barcelona, ens ho explica.

Anteriorment, en el segle XX, durant els anys 60 i 70, l’aire era contaminat per culpa de l’aparició de totes les indústries; en canvi, actualment l’aire que podem respirar és molt més nítid gràcies a totes les lleis que s’han aplicat en contra dels gasos contaminants. Amb tot això dit, anem a veure la composició de l’aire:

- Oxigen (21%) -> L’oxigen prové de la fotosíntesi, per tant, un sol arbre pot arribar a produir milions de centenars de metres cúbics d’oxigen. A més a més, s’ha pogut comprovar que l’oxigen és magnètic, i per això, molts dels nadons prematurs han pogut sobreviure gràcies al magnetisme que té l’aire. Una altra informació important és que si respiréssim només un 15%, moriríem; i si en respiréssim més d’un 21%, ens cremaria el coll.

- Nitrogen (70%) -> És un gas inert, és a dir, que no pot provocar cap tipus de reacció química. En canvi, els airbags, són capaços de produir una reacció química que aporti nitrogen en el seu interior.

- Ozó (0’000007%) -> En aquest cas en trobem de dos tipus: el que es troba a la “superfície” el qual és perjudicial i el que es troba a més de 25.000 km d’altura, el qual és vital. Dins d’aquest apartat també podem parlar del forat d’ozó, el qual ha anat millorant durant els últims 10 anys. Aquest “forat” és molt present a l’Antàrtida i es produeix en la primavera (que seria la nostra tardor). Aquest forat d’ozó no té res a veure amb l’escalfament global, sinó que en aquestes zones hi arriba més raig UVA i per tant poden provocar càncers de pell.

- CO2(0’04%) -> És el gas que accelera l’escalfament global, ja que aquest podria existir sense el seu acumulament. Els màxims productor de CO2 són els motors dels automòbils, juntament amb les fàbriques. Encara que s’ha començat a reduir la producció.

- H(0’000055%) i H2O (1-4%) -> En les zones més càlides no trobem més d’un 1% de vapor d’aigua, en canvi, a les zones més humides, podem arribar a trobar fins a un 4%. Una de les zones més seques és l’Antàrtida a causa dels vents catabàtics, els quals escombren literalment la regió de qualsevol vestigi de gotes d’aigua, gel o neu. Aquests vents són descendents per efecte de la velocitat adquirida (320 km/h) o per la seva major densitat amb relació a l’aire circumdant.

La Seu d'Urgell, 15/11/2017

El proper 15 de novembre, alguns centres educatius d'arreu de Catalunya celebraran el Dia de la Ciència amb una conferència a càrrerc d'un investigador especialista en alguna disciplina científica.

En el nostre cas, la xerrada portarà per títol L'AIRE QUE RESPIREM, i correrà a càrrec de Xavier Giménez Font, un professor titular del DEpartament de Materials i Química Física de la UB.

PREMI INSTINET 2016/17 A LA CLASSE DE 1r D'ESO D i A LA USEE

L'alumnat de 1r d'ESO D i de la USEE el dijous 8 aniran a Discover Pyrenees&Cerdanya EcoResort, a Prullans on gaudiran d'activitats multiaventura.